10/11/14

Les invisibles. Aniversari d'A Cavall de Forques

La vida en aquesta societat és, en el millor dels casos, un autèntic avorriment, i encara més per les dones que romanen sent persones cíviques i responsables. Per això, un fred hivern vam decidir ajuntar-nos per conspirar contra el masclisme... 



I d'això ja farà dos anys! Enguany celebrarem l'aniversari d'A Cavall de Forques amb música, menjar, festa i ... 




ja fa mesos que portem entre mans...




... una gran sorpresa...




...




txan, txan, txaaaaan...


una OBRA DE TEATRE escrita i representada per nosaltres! 


Les invisibles vol denunciar l'expressió de la violència masclista en tots els àmbits de la vida de les dones, sobretot en les seves formes més invisibilitzades. Volem recordar que el 25 de novembre és el dia contra la violència masclista i que encara ara, es parla de la violència física i dels assassinats a dones com a fets aïllats al sistema masclista en el que vivim.

Per això, el dissabte 22 de novembre us convidem a totes a venir a veure la obra que esperem que porti a la reflexió i al debat i seguidament, a la kafeta amb sopar i molta festa! Aquest serà l'horari del dissabte:

-20h: "Les invisibles"
-21h: Sopar amb entrepans vegans i vegetarians
-22h: Bona música, begudes... I no pot faltar la poció feminista!! 

Us hi esperem a totes!




17/9/14

#NoMorimEnsMaten

No morim, ens maten!

Ja n'estem fartes de sentir impotència davant de cada assassinat, cada nova víctima del patriarcat. Una notícia més, ignorada entre moltes altres per una societat apàtica i domesticada amb dosis diàries de violència i opressió masclistes.

Hem decidit pendre els carrers, no assimilar més una injustícia que es fa norma quan es legitima. No tolerarem més atacs a les nostres vides, més opressions en els nostres cossos, més domesticacions de les nostres ments! Totes nosaltres portem cada un dels vostres noms gravats al puny i al cor.

Des del col·lectiu feminista A cavall de Forques donem inici a un protocol que serà dut a terme cada cop que una dona sigui assassinada en qualsevol punt de l'estat espanyol. Fem una crida per concentrar-nos a les 20 h davant de l'estació de Mataró cada dia que una dona sigui assassinada per manifestar-nos en contra d'un sistema patriarcal que ho encobreix i perpetua.

Ens cenyim a l'estat espanyol com a marc territorial ja que la legislació que regula les situacions de violència masclista és de competència nacional.




17/7/14

Les que cremen contenidors també són les nostres companyes

Després de totes les reaccions al vídeo que vam realitzar fa uns mesos per mostrar el nostre rebuig a la contrareforma de l’avortament, ens van sorgir un seguit de reflexions que volem compartir.

Primer de tot, volem dir que moltes de les respostes que hem rebut han estat molt positives i ens van enfortir i motivar com a individuals i com a grup. Va ser molt emocionant veure l’interès que va generar, però també ens va sorprendre ja que estem més acostumades a  veure com la paraula feminisme, i tot el que està relacionat, implica rebuig i desconfiança. Tot i així, molts dels comentaris dirigits al vídeo no elogiaven ben bé el feminisme, més aviat constantment feien distincions entre un feminisme bo i un de dolent, o entre feministes bones i dolentes i se suposava que nosaltres érem les feministes “bones”. Ens sap greu comunicar-vos que nosaltres de bones no en tenim res i el que tractàvem de transmetre amb el vídeo era una burla al rol femení que se’ns associa a les dones: hem de ser bones, maques i educades. La nostra intenció no era pas ser simpàtiques, sinó mostrar la violència d’aquest sistema patriarcal que vol que estiguem callades i contentes mentre legisla sobre els nostres cossos.

Creiem que subtilment mentre s’elogiava la nostra simpatia, es deslegitimaven altres formes de reivindicació o d’expressió de la ràbia. La violència exercida per dones pateix un doble component repressiu, per emprar la violència en sí i el fet de subvertir el rol femení assignat.

En els moviments socials mateix, reproduïm el sistema de rols contra el que diem que estem, justificant la ràbia i la violència en altres situacions però no en les nostres accions. S’exigeix a la nostra lluita el mateix rol que se’ns exigeix a les dones.

Com a grup no mixte hem sentit més d’una vegada la pressió perquè el nostre discurs sigui el màxim pedagògic, per tenir uns objectius ben definits, per ser molt actives i, a més, per caure bé, clar. Se’ns exigeix la perfecció, hem de ser les súper militants i sempre tenir arguments per tot. A més a més, no només tenim la pressió de la societat per complir el nostre rol o el del nostre entorn per ser les militants perfectes, sinó que s’afegeix la pressió que nosaltres mateixes ens exigim per ser sempre coherents amb el que reivindiquem.

Per tot això volem donar tot el nostre suport a totes les accions fetes; per totes les pintades, concentracions davant de les seus del PP i CiU i esglésies, manifestacions arreu de l’Estat, per la solidaritat internacional, per tots els escarnis a ministres i a eclesiàstics, per interrompre a les misses, per tots els manifestos llegits, pancartes penjades, performances, per tapar-nos amb llençols davant l’església i llençar sang davant de les seves portes, per pujar a la catedral, per les campanyes conjuntes, cridar juntes al carrer, per les cançons, els vídeos, per totes les accions al carrer, per les encausades i per totes les que hem alçat la veu!

Sigui quin sigui el grau d’agressivitat que exercim, totes les accions que fem contra aquest sistema seran violència. Tenim raons per tenir ràbia, perquè qualsevol acció és poca per la duresa d’aquesta llei. I perquè farem el que ens surti dels ovaris! 

27/3/14

MARXA FEMINISTA #28M

ALLIBEREM ELS NOSTRES COSSOS,
ALLIBEREM LES NOSTRES MENTS!



Us esperem el 28 de Març a les 19h davant de l'estació de renfe de Mataró!