17/7/14

Les que cremen contenidors també són les nostres companyes

Després de totes les reaccions al vídeo que vam realitzar fa uns mesos per mostrar el nostre rebuig a la contrareforma de l’avortament, ens van sorgir un seguit de reflexions que volem compartir.

Primer de tot, volem dir que moltes de les respostes que hem rebut han estat molt positives i ens van enfortir i motivar com a individuals i com a grup. Va ser molt emocionant veure l’interès que va generar, però també ens va sorprendre ja que estem més acostumades a  veure com la paraula feminisme, i tot el que està relacionat, implica rebuig i desconfiança. Tot i així, molts dels comentaris dirigits al vídeo no elogiaven ben bé el feminisme, més aviat constantment feien distincions entre un feminisme bo i un de dolent, o entre feministes bones i dolentes i se suposava que nosaltres érem les feministes “bones”. Ens sap greu comunicar-vos que nosaltres de bones no en tenim res i el que tractàvem de transmetre amb el vídeo era una burla al rol femení que se’ns associa a les dones: hem de ser bones, maques i educades. La nostra intenció no era pas ser simpàtiques, sinó mostrar la violència d’aquest sistema patriarcal que vol que estiguem callades i contentes mentre legisla sobre els nostres cossos.

Creiem que subtilment mentre s’elogiava la nostra simpatia, es deslegitimaven altres formes de reivindicació o d’expressió de la ràbia. La violència exercida per dones pateix un doble component repressiu, per emprar la violència en sí i el fet de subvertir el rol femení assignat.

En els moviments socials mateix, reproduïm el sistema de rols contra el que diem que estem, justificant la ràbia i la violència en altres situacions però no en les nostres accions. S’exigeix a la nostra lluita el mateix rol que se’ns exigeix a les dones.

Com a grup no mixte hem sentit més d’una vegada la pressió perquè el nostre discurs sigui el màxim pedagògic, per tenir uns objectius ben definits, per ser molt actives i, a més, per caure bé, clar. Se’ns exigeix la perfecció, hem de ser les súper militants i sempre tenir arguments per tot. A més a més, no només tenim la pressió de la societat per complir el nostre rol o el del nostre entorn per ser les militants perfectes, sinó que s’afegeix la pressió que nosaltres mateixes ens exigim per ser sempre coherents amb el que reivindiquem.

Per tot això volem donar tot el nostre suport a totes les accions fetes; per totes les pintades, concentracions davant de les seus del PP i CiU i esglésies, manifestacions arreu de l’Estat, per la solidaritat internacional, per tots els escarnis a ministres i a eclesiàstics, per interrompre a les misses, per tots els manifestos llegits, pancartes penjades, performances, per tapar-nos amb llençols davant l’església i llençar sang davant de les seves portes, per pujar a la catedral, per les campanyes conjuntes, cridar juntes al carrer, per les cançons, els vídeos, per totes les accions al carrer, per les encausades i per totes les que hem alçat la veu!

Sigui quin sigui el grau d’agressivitat que exercim, totes les accions que fem contra aquest sistema seran violència. Tenim raons per tenir ràbia, perquè qualsevol acció és poca per la duresa d’aquesta llei. I perquè farem el que ens surti dels ovaris!